Mirades

Pedagogia Waldorf

Les facultats que determinen la nostra intel·ligència, la nostra experiència vital i la nostra manera de relacionar-nos socialment després dels vint-i-un anys, són el resultat que en la primera infància ens hagin potenciat saber jugar adequadament.”

L’escola és un lloc de trobada entre dues generacions, que s’ensenyen mútuament… un espai de reflexió on l’ordre establert, més que perpetuar-se, pot renovar-se, acollint els nous impulsos evolutius de cada nova generació“

Rudolf Steiner

La pedagogia Waldorf va ser creada per l’arquitecte, filòsof i pedagog austríac Rudolf Steiner (1861 –1925) a partir d’un profund coneixement de l’Ésser humà.

La primera escola Waldorf es va crear a Stuttgart (1919) i actualment existeixen més de 2000 centres educatius per tot el món.

Segons Rudolf Steiner l’educació ha d’integrar el cos, ment i ànima.

A partir dels 3 anys, l’infant és pur moviment, per la qual cosa necessita un ambient on pugui expressar aquest moviment sense cap repressió. És per això que el joc lliure pren el paper més significatiu, ja que representa el context des del qual té l’oportunitat de plasmar les seves pròpies vivències i necessitats.

No és necessari sobreestimular a una edat molt  primerenca amb activitats que requereixen concentració (retallar, muntar puzles…). L’infant no està madur per això perquè a aquesta edat les forces vitals estan acabant de madurar els seus òrgans interns i és important respectar aquest procés per evitar desequilibris en edats posteriors.

El paper de l’acompanyant és realitzar activitats quotidianes tals com la neteja de l’espai, jardineria, elaboració del pa, cuidar l’hort, alimentar als animalets … Mentre l’acompanyant realitza la funció, l’infant té l’oportunitat i mai l’obligació de poder participar.

Les activitats quotidianes serveixen per estar en contacte amb els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) i també es realitzen en funció dels cicles i ritmes que regeixen la Naturalesa i per extensió, a l’Ésser humà. Aquesta connexió també activa els sentits, la qual cosa resulta fonamental per al desenvolupament integral de l’infant.

En el jardí d’infància els infants d’entre tres i sis anys estan junts. D’aquesta manera els petits aprenen dels grans i saben esperar al que no poden fer perquè encara no dominen. Els grans aprenen a ser tolerants. Tots junts aprenen a ser sociables.

En la Pedagogia Waldorf totes les joguines són de materials naturals i la majoria fets per les mateixes acompanyants. Això permet identificar diferents textures, temperatures, olors, sons… D’aquesta manera aprenen a ser més sensibles. L’infant viu amb suma susceptibilitat les seves impressions sensorials. La cura d’aquestes impressions implica, alhora, la cura de la vida anímica i la consolidació de la personalitat d’un cos sa. Amb els materials naturals tots els sentits entren en acció; per contra, tal desplegament de percepcions no s’aconsegueix amb joguines de plàstic.

Bàsicament durant el jardí d’infància es desenvolupa un aprenentatge sensorial a través del joc en un entorn càlid i matern. Per tal motiu les aules estan condicionades per afavorir aquest ambient (colors, decoració, espai, racons…).

Comparteixes amb nosaltres?...