Mirades

Pedagogia sistèmica

La Pedagogia Sistémica segons el model de Bert Hellinger, entén la Comunitat Escolar com un tot, un sistema o organització en el qual tots els seus membres: pares, alumnes, direcciò, professors, orientadors i personal no docent, es troben vinculats. Existint uns ordres i dinàmiques que s’estableixen entre ells.

Té en compte sobretot el que els alumnes no són individus aïllats, sinó que formen part d’una estructura interrelacionada, que és la seva família, a la qual li van a ser lleials per sobre de qualsevol circumstància.

Descobrir aquestes lleialtats constitueix una forma directa de reconèixer l’origen i la solució dels conflictes que es manifesten en el centre escolar.

La Pedagogia Sistémica és una jove i nou corrent pedagògica que aporta una nova forma de mirar al procés d’Ensenyament/Aprenentatge. Està basada en els “Ordres de l’Amor” descoberts per Bert Hellinger, psicòleg i pedagog alemany, estructurat i aplicat a l’Educació, per Angélica Olvera García, Directora del Centre Universitari Doctor Emilio Cárdenas (CUDEC) de Mèxic.

El seu coneixement és una eina que permet ampliar la mirada i abordar eficaçment les diferents problemàtiques que existeixen dins i fora de l’aula, aportant una imatge d’ordre i estructura com a condició imprescindible perquè se de el procés educatiu de forma equilibrada.

Les permisses en les quals es recolza la Pedagogia Sistémica són:

  1. L’autenticitat

Té a veure amb reconèixer qui ets i manifestar-te com a tal. La força solament l’aconseguim quan som lleials a la nostra essència com a persones.

Les nenes i els nens, són persones amb unes capacitats, potencialitats, anhels… que els fan ser únics. Ajudar-los a reconèixer perquè puguin donar “la seva nota personal” en aquest món, els centra i els connecta amb la seva “força interior”.

  1. La mirada sistémica

És el reconeixement que els infants formen part d’un sistema familiar, prioritari a qualsevol altre, la qual cosa significa mirar-los amb la seva mare i els seu pare al darrere, amb el seu context cultural, socia,…

L’espai educatiu és un sistema en el qual s’interelacionen totes les parts, i que al seu torn, tot@s formem part de sistemes més grans: localitat, país, generació…etc.

  1. Cadascun en el seu lloc

Perquè aquests sistemes als quals pertanyem funcionin cal respectar una regla clara i concisa: Cadascun ha de saber quin és el seu lloc i actuar i relacionar-se des d’aquest lloc.

Els infants han d’aprendre a ocupar el seu lloc de fills/es davant els seu pare i mare, el lloc que ocupen per ordre de naixement i el lloc que li correspon a l’espai educatiu.

  1. Donar i prendre

El donar té molt a veure amb les normes clares, amb la proximitat afectiva, amb el respecte….i el rebre té a veure amb acceptar el lloc que et correspon.

  1. La incertesa

És la capacitat d’acceptar que la vida canvia i tot mor, la qual cosa requereix aprendre a adaptar-se constantment a aquests canvis, per seguir sent “un@ mateix@” i ocupant el lloc que li correspon.

  1. La responsabilitat

És la capacitat d’acceptar les conseqüències dels nostres actes. La temptació de voler ser innocent porta a ser un etern adolescent.

  1. L’alegria del mestre

“Nosaltres no ensenyem el que diem sinó el que som”.

L’equip educatiu són els intermediaris entre els infants i els aprenentatges, ells creen els vincles emocionals més subtils i profunds en tots els processos cognitius dels nens i nenes.

Ensenyar a pensar i ensenyar a estimar implica dir un “si” incondicional a la vida i això és alguna cosa que solament es dóna des de l’alegria i del goig d’estar vius.

Comparteixes amb nosaltres?...