Mirades

Mètode Montessori

El mètode Montessori va ser fundat el 1907 per María Montessori amb el nom de la “Casa dels nens” a Roma (Itàlia). L’objectiu principal d’aquest mètode era desenvolupar, no solament un nou mètode d’ensenyament, sinó també un mètode que permetés desenvolupar les capacitats dels infants com a éssers humans a través dels sentits, utilitzant l’observació científica. Es tractava d’una nova forma d’ensenyar als infants perquè aquests desenvolupessin el seu criteri propi.

Montessori va crear aquest mètode observant quina cosa aquests sabien fer per ells mateixos sense necessitat de recórrer als adults. Es va centrar en la forma d’ensenyar amb la finalitat de despertar un interès en els infants, deixant de costat el materialisme. Per tant, a més de satisfer les necessitats en el procés ensenyament-aprenentatge, l’educador/a havia de tenir la capacitat d’estimar i respectar a l’infant.

Els infants exerceixen un paper actiu, a causa que són ells mateixos els que han de construir el seu propi coneixement. Però sempre orientat pel docent, fent que l’educador/a exerceixi una figura de guia que capaciti l’aprenentatge de l’infant, ja que es valora la participació de cada individu, no deixant lloc al fet que hi hagi competències entre ells i elles.

Un dels elements indispensables en aquest mètode és la mobilitat. En ell, l’infant té l’oportunitat de tocar, moure i canviar de lloc objectes relacionats amb l’activitat que en aquest moment s’està realitzant amb les mans. Si l’infant es confon, no serà castigat ja que l’equivocació forma part de l’aprenentatge. I com a conseqüència, és important que es dugui a terme un seguiment continu del desenvolupament de l’infant.

Els principis filosòfics del mètode Montessori són:

  1. Els períodes sensitius

Els períodes sensibles són aquells on els infants aprenen amb major facilitat, a més d’interaccionar amb la realitat. Aquests períodes són limitats pel caràcter de l’infant. Els principals períodes sensitius són: llenguatge, ordre, percepció sensorial de la vida, moviment i interès pels aspectes socials.

  1. La ment absorbent dels infants

La ment de l’infant és comparada amb una esponja, ja que posseeixen una capacitat infinita d’adquirir coneixements. Però perquè es produeixi un bon desenvolupament de les capacitats, és necessari que obtingui una ajuda a l’inici de la seva etapa.

  1. La llibertat i disciplina

Perquè l’infant aprengui a créixer, necessita llibertat i bona disciplina, una cosa que s’aconsegueix a través de l’esforç i el treball. Solament així, l’infant adquirirà a poc a poc una bona llibertat.

  1. Autonomia

L’infant ha d’adquirir criteri propi, necessari per prendre les seves pròpies decisions. Però per a això, al principi necessita l’ajuda contínua d’un adult que l’ajudi a adquirir aquesta forma de pensar.

  1. Aprendre fent

És necessari que l’infant aprengui a través de la realització d’activitats i manualitats utilitzant el moviment i els sentits.

  1. Les diferències individuals

Cada infant aprèn a un ritme diferent, de tal forma que els que tenen un ritme ràpid se senten desmotivats i generen indisciplines. Per això, és necessari respectar el ritme de cada individu perquè l’aprenentatge sigui eficaç.

  1. L’ambient preparat

Es tracta d’un ambient especialitzat que afavoreixi l’aprenentatge del nen/nena responent a les seves necessitats. Les característiques d’aquest ambient li permeten desenvolupar-se per si mateix sense necessitat d’obtenir ajuda per part dels adults. Els materials existents estan adaptats segons les circumstàncies o activitats que s’estiguin realitzant.

  1. El rol de l’adult
    L’adult és un observador conscient de totes les dificultats de l’infant, per la qual cosa el veritable educador/a ha de conrear la humilitat per acompanyar a l’infant. Cal aconseguir l’aprenentatge i el desenvolupament personal.
  1. Importància del material

Per enfortir l’aprenentatge es necessiten materials que ajudin a despertar una motivació en l’infant i així millorar el seu desenvolupament psicològic.

És necessari potenciar les seves capacitats perquè es converteixi en un ser independent, segur i equilibrat, tenint en compte que és ell/a mateixa qui marca el ritme de l’aprenentatge.

Comparteixes amb nosaltres?...