Mirades

Famílies

Un sistema escolar que no tingui els pares com a ciment és igual a una cubeta amb un forat al fons.”

Jesse Jackson

Bert Hellinger, amb la seva psicoteràpia sistèmica, ha identificat una sèrie de condicions perquè l’amor pugui fluir en totes les relacions humanes, unes condicions que ell anomena ordres de l’amor.

Així, per exemple, en una relació entre pares/mare i fills/es, l’ordre de l’amor és que l’adult és gran, i l’infant petit. Aparentment aquesta afirmació pot semblar una perogrullada, però sovint moltes relacions entre progenitors i fills/es poden resultar disfuncionals com a resultat de no tenir en compte aquest ordre i això acaba tenint unes conseqüències greus per al desenvolupament de l’infant i per a tot el sistema de relacions familiars i socials.

Aquesta afirmació no implica però, que l’adult hagi de ser un tirà davant de l’infant, amb un exercici de l’autoritat totalment arbitrari i irracional. Però tampoc no està al mateix nivell que l’infant. Ocupar el lloc adequat en el sistema familiar implica, per tant, portar el pes que correspon a cada moment del desenvolupament.

Un infant ocupa el lloc que els adults li atorguen, més o menys explícitament. Per tant, ens podem preguntar sobre com ha de ser la relació amb els fills/es que ajudi a que aquests trobin el seu lloc adequat.

Què és el que ajuda – enforteix els fills/filles a ocupar el lloc adequat?

  • Estar en pau amb el pare i la mare
  • La parella va davant
  • El fill/a no forma part dels assumptes dels grans

Un projecte com aquest requereix la sintonia entre les famílies i l’equip pedagògic. El punt de trobada i d’unió entre les famílies i l’equip és el desenvolupament del plantejament que proposa el projecte. Aquest plantejament és l’eix ferm i invariable que sosté el projecte. Respectant aquesta base es construeix la forma, que es pot anar modificant en funció de les necessitats del grup humà que en cada moment va participant al projecte Mirades. Això suposa un nivell important de confiança i acord entre les famílies i l’equip. És en la mesura que les famílies manifesteu una actitud de formar part i pertànyer al projecte, que aquest pot flurir en totes les seves possibilitats.

Per al desenvolupament del projecte és imprescindible que les famílies tinguin una comprensió profunda d’aquest i un acord en allò fonamental. Les diferències en la interpretació i les limitacions personals per assolir-ho en la relació quotidiana amb els infants és inevitable. Tots els adults que formem part de Mirades, siguem membre de l’equip, mare o pare, estem en un procés personal d’aprenentatge; estem reinventant nous models a través dels elements que ens dóna la vivència amb els infants. Membres de l’equip, mares i pares ho fem des de perspectives diferents i complementàries. Hem d’assumir un cert grau de discrepància en aspectes formals, fruit natural de la diversitat de punts de vista. El que és important és, en tot cas, la voluntat de caminar en la direcció que proposa aquest projecte i de compartir aquest viatge amb altres.

 

Comparteixes amb nosaltres?...